Castell de Quermançó, by Quim Pedret

Historia 

El castell fou possessió dels comtes d'Empúries. Ponç I, que havia instal·lat l'arxiu diplomàtic del comtat en aquell castell, pel seu testament de 1078 deixà el castell de Quermançó (castellum de Chermançó) als seus fills Hug i Berenguer. 

L'any 1085, és esmentat el castro Karmanzono en un acord pactat entre el comte Hug II d'Empúries i el comte Guislabert II de Rosselló; sembla que el comte rossellonès adquirí uns certs drets sobre Quermançó. 

De Dalmau Berenguer de Quermançó, documentat des del 1099, que possiblement era fill de Berenguer, vescomte de Peralada i senyor de Quermançó, Rocabertí i altres llocs de l'Empordà i nét de Ponç I d'Empúries, arrenca el llinatge dels vescomtes anomenats, després, de Rocabertí.

L'any 1121 es pactà una altra convinença entre els comtes Ponç II d'Empúries i Gausfred III de Rosselló semblant a la signada l'any 1085 on són esmentats els drets que el comte rossellonès tenia a Empúries; un dels béns era precisament el castro Carmanzono. S'hi esmenten les albergues rebudes in omnis honor de castello Chermenzono. L'any 1128, el comte d'Empúries Ponç Hug II s'enfrontà amb tots els seus veïns, el bisbe de Girona, el senyor de les terres frontereres del comtat de Besalú, potser el comte de Roselló, el senyor de Peralada... El comte Ramon Berenguer III de Barcelona intervingué i imposà la seva autoritat superior obligant el comte Ponç Hug II a sotmetre's. El senyor del castell de Quermançó, Berenguer Renard de Peralada morí sense fills cap a l'any 1131 i el castell passà novament a la casa d'Empúries.

Nova revolta de Ponç Hug II l'any 1138 i enèrgica intervenció de Ramon Berenguer IV que el sotmeté i obligà a comprometre's a destruir i despoblar el castell de Quermançó. L'any 1154, un tercer pacte entre el comte d'Empúries i el comte de Rosselló, molt semblant als anteriors, on s'esmenten els castells de Quermançó, Rocabertí i d'altres. Durant les guerres amb els francesos de final del segle XIII, aquest castell fronterer tingué un paper important. Continuà resistint després del primer moment de la invasió francesa l'any 1285. El 1288 fou fugaçment ocupat per un exèrcit francès al servei de Jaume II de Mallorca que envaí l'Empordà i fou enderrocat.

Malgrat aquestes destruccions, es continuen trobant notícies del castell. L'any 1292, en un informe fet pel rei Jaume II s'afirma que calien uns 12 homes per a defensar el castell de Quermançó. Al final de la guerra civil del XV, any 1472, fou ocupat per partidaris de Joan II. En aquesta època encara depenia del duc de Cardona en tant que comte d'Empúries tot i que sembla que en algun moment restà lligat a la corona.

Restà abandonat fins a la Guerra de la Independència. El 1808, les tropes napoleóniques reconstruïren i referen alguns dels elements defensius del castell. En la seva retirada del 1814, el mariscal Suchet el féu explotar. El 1880, alguns benedictins expulsats de França vingueren i arreglaren un xic el castell de Quermançó i s'hi establiren

Fotografies Quim Pedret i Rovira




Castell de Quermançó, by Radio Pedret por quimpedret


Arquitectura

Aquest castell forma un conjunt de restes força complexes que s'estructuren al cim del turó, algunes bastant modernes però també vestigis medievals una mica arreu. Els murs més primitius es troben al sector nord-est on hi ha un mur molt gruixut d'uns 4 metres de llargada per 3 d'alçada que forma un angle molt obert amb un altre llenç encara a llevant. L'aparell és fet amb blocs de granit de mida petita només escantonats, lligats amb morter ben visible. A la part inferior, unes poques filades d'espiga. Vers a ponent, una gran aula rectangular amb el mur de ponent espitllerat. En algun moment aquesta estança degué servir de capella doncs hi ha restes d'una petita espadanya més moderna. La capella de Sant Pere de Quermançó és documentada el darrer quart del segle XIII.

Al punt més alt i al caire dels cingles s'alça la torre mestra de planta quadrangular de 8 metres de costat i conservada uns 6 metres d'alçada. Al sector inferior s'hi observa una aparell de pedres desbastades, escairades a manera de petits carreus molt rudimentaris que s’arrengleren amb carreus grossos de cantonada. A llevant de la torre, una esplanada limitada pels cingles i les altres construccions. Al sòl, fonaments d'antigues edificacions que amb prou feines sobresurten. Una gran cisterna coberta amb volta de canó que ha conservat l'arrebossat interior i emprentes de les llates de fusta utilitzades en construir-la. A l'extrem de tramuntana hi ha una construcció rectangular molt grossa dins la cual, a migdia, resten les arrencades d'uns arcs diafragmàtics. Vers el nord i el nord-oest, a uns 50 metres del castell, foren construïdes dues torres albarranes (és a dir, situades a l'exterior dels mur formant part del recinte fortificat amb el qual deurien estar comunicades mitjançant un petit arc o pont, que pot ser destruït fàcilment en cas que la torre caigués en mans dels enemics). Les torres són de planta circular, atalussades.

Com a hipòtesi de treball s'apunta que les parets més velles poden ser anteriors al mil·lenni; són restes de la fortalesa més primitiva potser també els vestigis del subsòl del planell superior. El basament de la torre mestra, el mur espitllerat de la construcció que fou capella, la cisterna i potser les torres albarranes, poden datar dels segles XIII o XIV.
En aquest puig hi ha restes d'èpoques diverses; la prospecció hi descobreix una gran quantitat de ceràmiques medievals i més modernes. Algunes troballes han demostrat que el lloc ja era ocupat en època romana (paviment en opus testaceum) i, probablement, ja en temps preromans

"Vikipedia"


Quadres 

Elena Kudryashova
Josep Accensi
Elisabet Arumi
Agell Satre
Subirós


Vull agraïr la veu de
Montse Quadreny 
de Catalunya Radio


Muntat el mes de 
desembre 2014
Alt Empordà

quimpedret.blogspot.com

www.radiopedret.com