Fa molts anys que escric als mitjans, però no recordo l'edat que tenia. Si que recordo l'edat que tenia quant vaig neixer...Cero Patatero (més o menys, com el meu nas)
Vaig començar a plorar com tots, però al veure de que anava tota la moguda, vaig començar a riure i encara no he parat.
Fa cin anys que escric al Facebook i moltes coses sobre humor, intento fer humor de la política o buscar la política de l'humor
Soc concient que a no tots els polítics (pel sol fet de ser.ho) no els agrada que facin humor d’ells, però és que són tan divertits, que a vegades el petonejaries i si ‘arreplegués’ algun que 'dona joc', t’el ‘treballes’ i t’ho pots passar ‘teta’
En primer lloc vull dir que l’humor és indefinible, es a dir, que no te fronteres i no sé si acabará tenint bon futur, ja que al pas que anem... això peta i no será de riure
L’humor es un ent immaterial que funciona per impulsos i amb els condicionants socials, monetaris i de formació, barrejat amb la cultura o millor dit, a la idiosincràsia de cada interlocutor, tenin en en compte el seu país
Si estàs davant d'integristes islàmics millor seria fer humor de…? O millor seria fer cap mena d’humor i rascar.nos el melic…. Millor així?
Perqué escric això?. Dons primerament perque fas dies que em entrat de ple en una precampanya per arribar a les alcaldies i sembla ser que molts en tenen ganes i per dona joc a l’humor fa una semana vaire rebre un post correu que que em recordava que Empordà TV (la millor TV i més cara de Roses) i que vagi molt bé… colons!! si millor no li pot anar es la única la única i a més pagada per tots), dons crec que avui dijous us intentara fer riure amb un programa sobre l’humor empordanès i el seu 'tanseanfotisme'
Jo no hi sere convidat per culpa d’un eclepsament de bellesa natural que m’envolta (coses que m’alegren molt, ja que alhora el fotograf, com jo) no ens agrada que ens filmin o s’en veigi la cara. Som homes de paraula, vull dir de radio i per això voldria donar la meva modesta opionio
L’humor és això… és Humor
No te cognoms i tots riem de la mateixa manera, la mateixa manera que plorem, estimem i volem ser estimats No hi truc
Per começar tinc de dir que els ser humà no es divideixen en bon i dolents (aml parit alguns i hi han)
Les persones es divideixen en divertides i les avorrides. Avui parlaré del divertís, el abrrits el deixarem per quant estiguem aborits i penetinem el gat. Val?
L’humor és una cosa inmaterial, com deia, i sino ho he dit ja ho dic ara… que comença per riure d’un mateix cada dia. Un somriure despres de fer un polvet es el millor carnet de presentacio per arriba cada dia a la feina amb la milor cara, menys els milionaris que aquest només van a la feina per contar ‘calerons i pesetones’ i tot buscant un besament cerebral o un infart, però això es un altre tema
De què riem?
De tot i de res
Riem de les desgràcies de l'altre? Malauradament Si
Qui no ha rigut d'una ensopegada d'una persona, encara que després l’ajudem? Primer em fet la rialleta conya i despres anem de solidaris
Podem riure de qualsevol cosa? Si
''Mossus de Escuadre''
“Jesucrist va escoltar, sentir i olorar un bon pet i diuenque va va riure i però per un rot (erupto) va girar la cara. Això em deia el pare. No sé si Dèu li hahia explicat mai Coses del meu pare
O potser debía ser la gracia de deu. Deu o Jesucrist, que més o menys venen a ser el meteix teniem i tenen de ser uns homes o deus molt diverts, sino no com es pot explicar lo ‘cabronets’ que varen ser amb el ‘Santo Job’ (tot un mártir de la gracia divina) Si, si, he posat una mena de paraulota, pero ja estic confesat de per vida ja que Deu cada dia m’envia un mail que em diu: ‘Quim si no saps aceptar un broma, fotat’ Be de fet ell ho escriu en castellà pero té un tó masa fort ‘El jodete’ no queda massa fi
L’humor en vers una persona comença per riure d’un mateix i passant pers diversos estacionaments i demés persones, l’humor acaba quant perdem el respecte a la nostra ‘víctima’
Ell, (l’agreujat) pot acabar amb el nostre humor, amb la gràcia que ens faria a nosaltres visitar un jutjat de guàrdia o rebre una bonna clatellada
Si insultem (hi ha moltes maneres d’insultar, sense ni dir ni porc, tonto o burro) a les hores ja no es humor, jo ni dic fer l’imbecil i algunes coses més que son impresentables i ‘inscribibles’ (acabo de inventar una nova paraula)
L’humor es igual en tots els moments de la vida?
No
Devant de la mort No. Però en el meu cas, sí. He fet broma com l’amic Joan Capri de la mort, perquè és el final d’una vida i com deia el meu pare ‘Després de mi, merda pel que quedi’ La mare era més fina i a ella també li feia gràcia això de la mort. Vinga paro que soc molt aprensiu, amb atacs d’angoixa millor passar a riure, però si no feu bondat no us convidaré a la meva autòpsia. Avisats esteu!!
Mireu, posarem un exemple d’humor ‘polític’
Si jo dic que el president de un govern es un inútil (possem Rajoy, sense ofendre) i ho argumento amb una vinyeta, quasi tots, menys ell i els ‘peperos’ riurem
En canvi si jo poso que l’alcalde del poble veí, és un pobre infeliç … Us heu fixat que no poso el nom? També faig conya, però estic segur que ell no riurà, de fet crec que ni deu, diguem que ni punyetera gracia I corro el perill (com deia) de quedar com inútil jo) i anar pet al Jutjat de Guàrdia i passi a ser un ‘investigat’, que son el que depenen del Misniterio de Investigació, abans Ministerio de Justicia
i molt abans 'Ministerio de información' ‘del tonto del capirote’ que li fa un pols al poder
Ara, diuen que si guanya el Partido Popular a nivell de país, faran un Ministero de información i potser un 'Ministerio de Publicitat y Milagros', ja que si guanyen l'alcaldia a Madrid, la 'Comunidat' i a les generals a les Espanyes, només podria ser la gràcia de deu, la màgia Borràs o un miracle molt cru i pelat
Fins aquí fem conya de fora. Però ara parlo ERC que com vaig dir estan tan despistats amb les picabaralles del Mas i en Duran, que l‘Alfred Bosch ha decidit presentar-se com a cap de llista a l’alcaldia de Madrid, No?
“Almenys, si no tenim una independència a Catalunya ens 'pillem' la Madrid castiza i remenarem les cireres’ I més peix al cove.
En Juanjo Puigcorbé que passava pel carrer, igual va de primer a Barcelona o Badalona shshsh
Thomas, el redactor del jefe
Parlant de peixos i de coves… A Catalunya tenim un exemple d’humor (trist, però exemple) Trist per dues bandes)
Una vegada en Boadella (Els Joglars) a TV va riure i va fer 'conyeta' del President Pujol, de la Moreneta i del Barça i es va 'muntar un pollastre' de 'Cal Cristo'. Era l’any 1980… Veieu que estem parlant d'un temps passat i podem posar l’impresentable d’en Boadella, ja que les possibilitats que ell llegeixi aquesta collonada meva, són escasses i a més potser no sap ni llegir i quasi tots estarem d’acord que és un pobre ex català, i infeliç, tant a Catalunya (d’on va marxar), com a Madrid, on hi fa el titella per un platet de llenties