Ada Colau al costat de Palau, by Quim Pedret

Un article que al menys m'ha fet riure un bon rato i a la vegada el panorama fa tremolar

Gràcies amic Josep Vilà Teixidór

"L’Ada i els cotxes oficials"

Publicat en 26 maig, 2015 

Diuen que una de les primeres troballes impulsades per la nostra nova alcaldessa consistirà en l’eliminació dels cotxes oficials. No hi podria estar més d’acord. Barcelona és una ciutat de prestigi i cal que la seva cabdilla imposi crèdit i autoritat des del primer dia, i no hi ha res que –en la nostra bella urbs, capital del Mediterrani- regali més reputació que arribar tard a cites i reunions. Si l’Ada té, per posar només un exemple, un cafè informatiu amb periodistes a les vuit del matí al Ritz, una reunió amb els responsables del World Mobile a l’hotel W una hora més tard i ha d’ésser a la seva oficina a dos quarts d’onze per reunir-se amb els responsables de Delta Airlines (suposant que, d’aquí a uns mesos, existeixin totes les entitats que acabo de citar suara), resulta essencial que la nostra alcaldessa vagi acumulant retards i hom la pugui veure al metro o en bicicleta, atribolada i curulla de suor, com un obrer, mentre lluita per no acumular excessius minuts de dèficit. 

Barcelona necessita orgull progressista i, per tal d’enfaristolar-se contra els agents del capital, no hi ha res millor que obligar-los a esperar- a la saleta de l’Ajuntament. Mr. Douglas, our madam comrade Mayoress is just parking her bike: she’ll be right with you in a moment. No ho dubteu, l’exemple de l’Ada correrà com la pólvora i tots els alcaldes del món voldran imitar, com sempre passa amb els costums catalans, aquest exemple de retards acumulatius. Els assessors dels batlles novaiorquesos i londinencs adaptaran la seva agenda a la nova moda de la puntualitat creativa i podran finalment deixar de fingir que agafen el metro o que van sovint en bicicleta, amb l’únic objectiu de fer-se els progres. Mercès a l’Ada, els xofers passaran ràpidament a ser una antigalla i no us estranyi que el model d’automòbil oficial, en pocs mesos, ja sigui un dels objectes rars més visitats del Museu de les Cultures del Món, creació fonamental de l’administració convergent.

Avui mateix quan, passejant per la Plaça Sant Miquel, admireu dels xofers municipals matant el temps tot llegint Mundo Deportivo amb un escuradents a la boca, abraceu-los amb emoció i compadiu-los amb honestedat. Ells no ho saben, però formen part de la vella política.

Pujat pel Quim Pedret