Sóc com sóc deia l'Albert Closes, by Quim Pedret

Al gran senyor de l'escena catalana l'Albert Closes i Lluró, als vint anys de la seva desaparició, el 19 setembre de 1994
'La Gran Familia', 'La Familia i uno más'.... per cert, la familia molt bé i moltes gràcias!

'La Gran Familia' A.Closes, P.Isbert, J.L.López Vázquez i A.Soler Leal

 ..."Un dia una senyora '...no amiga' del Facebook em va enviar un privat que deia el següent: 'No es coneixem de res, i a vegades amb el que escrius potser no hi estic d'acord, però em dónes tantes esperances'. Que maco! Que maca!

Quan jo vaig començar a perdre l'esperança i deixar de creure en el sistema i en la merdeta de societat, vaig deixar de fer cap mena d'escrit socio-polític (al menys aqui) i segurament vaig 'fallar' a la meva anònima admiradora. Desde aquí li demano disculpes. Perdonim, si us plau !

Avui, després de dies de posar les meves fotografies i poemes i demés mandangues, m'he trobat amb dos comentaris. 
Un em deia: 'Quim, és tan maco aquest poema'!
Que maca és la Quimeta!

L'altre comentari era el teu, la meva amiga de El Masnou, que em deia: 'Quim, que és el que tu no saps fer? 'Ets una caixa de sorpreses' 
I jo no he sabut que dir.te fins després d'un ratet...

Doncs no sé que dir o potser si, Rosa no sé si faig molt o poc, de veritat...

El que si sé, és el que faig sempre el que crec millor, amb moltes ganes i sempre amb sinceritat.

Sé que fer aquestes petites coses (millors i pitjors) comporta riscos i a vegades gent que es diuen 'amics', tan cara a cara, com al Face, els emprenya que faci tantes coses.... però sincerament Rosa, no poso una poesia, un quadre o una fotografia, perquè em posin més o menys "Me gusta's" Faltariá més!

Si m'agradessin les 'palmadetes' a l'esquena o les ensabonades que em fessin pujar l'autoestima (la tinc molt alta, per sort) igual faria com el cantant Roberto Carlos, cantaria cada matí la cançó "Un millón de amigos i llestos
I si realment em volen llegir i emprenyar.se, dons cap al meu blog prohibit:

http://quimpedret.blogspot.com.es/

Per cert Rosa, parlant de cantar, un dia posaré un vídeo on surti jo mateix cantant alguna cançó, però que sigui meva i a la guitarra (ara no en sent ningú) shshshs

Alberto Closes i Lluró

I és, com deia l'Abert Closes que dema passat farà 20 anys que va morir: 
'Sóc com sóc'

Jo que sóc així, no he presumit mai de res i em dol (no gaire) que alguns hagin deixat de saludar.me, inclòs al carrer, per alguns escrits, poder perquè potser es veient reflectits en els tendres escrits, les seves carències o complexos, i potser pensant que mai seran com jo....

Per deu! i Redéu!

Si jo tan sole sóc un petit senyor, com deia l'Albert Closes, ells són els deus!

Jo no vull que ningú sigui com jo!

Sóc tan imperfecte!

Tinc moltíssimes coses a aprendre de tots, inclòs dels que ets deia pensava (innocent de mi) que eren suposat amics, i que fan cabrioles com amics al Face i no ens treuen per què en el fons són una mena de xafarders o un xic més o menys masoquistes.

Ara alguns es tenen de 'fotre' (de bon rotllo), perquè he deixat de fer escrits de caràcter polític, social, de país i de poble i no els dona 'morbo'

I no vull que alguns (com malauradament passa) li girin la cara al meu fill de quatre anys, o/i a la meva esposa, que pel fet que jo escrigui o no escrigui 'Aquí o allí' i sempre sense faltar al respecte a ningú (cosa que ni he fet, ni faré mai) com deia, ells no sóc de cap de les maneres culpables, de les meves gamberades o petites malifetes. 

Ah, i si no tanco el Facebook (a vegades no falten ganes), és que encara crec que hi ha gent que realment els importo i ells a mi també i molt. Tu per exemple, la Quimeta i algun mes que sé que sabrà perdonar.me el despiste

El beneit i odiat Facebook (xarxa antisocial declarada), és sempre una arma diabòlicament carregada, si està en mans d'alguns intrèpids ignorants, reprimits i acomplexats, que quasi sempre van carregats de molta mala llet

Esperem que el temps canviï i hi hagi una tendència general i natural a una millora social tolerant, encara que no sóc massa optimista. No sé tu....

Cuidat maca i t'envio un petó i una abraçada per tu i per Masnou"

Quim Pedret i Rovira 
Aprenent de tot i mestre de res