Un camí de Roses IIIª, by Quim Pedret

Un camí de Roses IIIª  

Viure, és una mica més que respirar tretze vegades per minut dia rere dia: ‘Viure és assumir la responsabilitat de complir amb el que la vida et dóna i demana a cada moment’
Si a la vida tots necessitem marcar-nos una fita; quin és el motiu concret que s'encarrega de donar sentit al que fem?, perquè que ens perdem donant voltes de la vida i para què volem seguir endavant?

A voltes anem sense rumb per la vida?
Igual si 

Cada vegada són més les persones que van sense nord per la vida, que es dediquen a seguir la rutina que ni tan sols els satisfà..
Posem un exemple: Pensem en el treball, en la família, en el desenvolupament personal, en la salut, en el temps d'oci, en les relacions personals.
Si després d'això no tenim un somriure en la cara, sinó més aviat hi ha un gest de preocupació, és perquè igual no estem en cap camí o ni el que més ens convé.


Tal vegada potser passemt per alt els indicadors de malestar que es presenten diàriament.
Llavors no és casualitat passar el dia amb ansietat, insomni, estrès; sentir-se trist o cansat i tal vegada sol, desil·lusionat o decebut amb tot.

El que es podria resumir com un fastig general, no és una altra cosa que una pèrdua de rumb, un viure per viure, sense saber molt bé per a què i per qui. 


Hi ha qui parla de buit existencial, de no sentir-se ple amb res del que té, ni del que fa.
Aquest és el resultat de no parar a fer esment a les nostres necessitats i inquietuds. Aquest buit pot indicar una desconnexió de la mateixa essència de la persona, ja que seria aquí (essència i persona) on trobem el sentit a tot.

Les persones que tenen clares ‘les seves’ raons que permeten vida tingui sentit es senten segures, confiades i transmeten força en el que fan i cada dia troben petits estímuls que els recorden que cada pas els apropa a aquest assoliment molt més gran.

Cada dia posen una gota d'il·lusió per, algun dia arribar el que sempre he anomenat petits ‘xarrupets’ de felicitat

Una frase meva:

“Quan descobrim els ‘perquès’ ingressem en la calma, miren i caminen diferent”

És millor pensar sense viure? No sé

Quim Pedret i Rovira Escriptor