8 d'agost de 2014

Fa uns dies, el petit poble de Queralbs es va omplir de càmeres, micròfons i periodistes buscant Jordi Pujol, que es va refugiar uns dies a la seva casa del Ripollès. De les fotografies que li van fer i dels talls de veu que en van obtenir, la majoria de mitjans de comunicació només n’han tret una imatge on es pot veure l’expresident somrient, content fins i tot, al costat de tres noies periodistes que sembla que li riguin les gràcies. Rialleres elles.

Jordi Pujol a Queralbs

L’imatge resumeix perfectament la decadència d’un polític, que per molts en algun moment va ser un heroi, i d’unes professionals que sembla que estiguin al pati de l’escola, passant-s’ho de nassos. L’imatge és tan vergonyosa i miserable com els que tracten el cas Pujol com un simple acudit, una broma que no té més importància perquè tots sabem que no passarà res. Que, és clar, ell no ho volia fer.

Com pretenem que surti la veritat a la llum, que la corrupció sigui jutjada d’una vegada per totes si des dels propis mitjans de comunicació es fa tot el possible per empetitir-ho, per fer-ho insignificant? Qualsevol diria que es tracta d’un expresident que acaba d’admetre que té diners a l’estranger de forma irregular i d’unes professionals que, en teoria, han de fer la seva feina amb pulcritud, amb seriositat i amb rigor.

Vivim en un país on la mentida els fa sortir a la primera plana, orgullosos ells, perquè saben que no els passarà res. Que qui té el poder, ho té tot i també té el domini dels mitjans. On el periodisme ha quedat relegat a sota terra, on avergonyeix veure que alguns tracten el cas Pujol com si estiguessin a una festa d’aniversari. Com si celebressin l’engany, la mentida i la falsedat a tot un país. A aquells que hi van creure, que s’ho van empassar tot perquè l’ésser humà és confiat i entregat de mena.

La (bona) política, l’educació, els valors i la suposada honorabilitat s’han convertit en un espectacle. En un circ on tothom hi vol ser, on volen ser els primers en tot, encara que això vagi en contra de les seves idees o essències personals. Perquè ens hem acostumat a voler ser protagonistes, a riure les gràcies als que ens prenen el pèl, a cridar l’atenció, a buscar la fama i a amagar la veritat

Pujt per Quim Pedret

Un Circ Miserable, by Quim Pedret

Partager cet article