'Carbònica Vilajuïga' amb Elena Kudry, artista

Artautor 10. septiembre 2018

Entrevista a Elena Kudryashova

18,30h del dilluns 10 de setembre de 2018.

 

Joies Úniques, d'Elena Kudry

Em presento a casa de l'Elena.

Em rep el seu marit, en Quim. Em fa passar a la sala d'estar.

Ben a prop, a la porta del costat, queda l'accés a la Galeria d'Art que han muntat al garatge de casa. Tota una expressió de la magnitud artística que envolta l'Elena, o la Kudry, com signa les seves obres.

Les primeres converses es basen en la polèmica que envolta "el nom" de la nostra revista. Els explico el malentès i en discutim. 

Sec a la taula del menjador amb l'Elena, gravadora en mà.

La Kudry m'ofereix un cafè, l'accepto de bon grat. Quan torna, comença l'entrevista...

Elena, cóm vas començar a pintar i a quina edat?

Doncs mira, tinc el record, de quan estava a la guarderia, a Rússia. Era l'hora de l'àpat i tots els nens estaven menjant, però jo seguia pintant. La professora estava cabrejada, perquè jo no volia parar de pintar. Tinc aquest record...

Després, quan era més gran, ja a l'escola, ens van demanar que pintéssim la nostra professió... i jo, em vaig pintar davant un cavallet de pintura.

Pinto des de sempre... Pinto des de que recordo...

Per què la pintura i no una altra expressió artística?

De fet, sempre m'han interessat moltes coses, relacionades amb l'art ... Com la dansa, la gimnàsia rítmica, el patinatge artístic ....

Però al meu país, la gimnàsia era molt estricta, havies de complir uns cànons... Jo era massa alta, però no prou prima. No vaig passar la preselecció.

Però amb la pintura destacava. Era fàcil destacar. En la resta de modalitats artístiques, era una més.

Has de saber valorar... no tots servim per tot, o per les mateixes coses.

Si no fossis pintora... Quina seria la teva feina? 

Quan vaig arribar a Barcelona, vaig veure l'obra de Gaudí i em va inspirar tant, que volia ser guia turística. Em van encantar les tradicions catalanes, com els castellers, la patum,...tots han inspirat els meus quadres. 

Molta gent em pregunta, per què represento tradicions catalanes als meus quadres... doncs perquè m'inspiren, són diferents al que jo coneixia, són típics d'aquí, únics...

Recordes la teva primera obra? 

La veritat que no, però et diré perquè Kudry i no Kudryashova.

Som éssers pràctics i Kudryashova és massa llarg, difícil de recordar.

Ara estic elaborant joies de disseny i signo amb Elena Kudry... Kudryashova no em cabria al logo (la resposta és tan pràctica que riem les dues. M'ensenya el logo de les seves joies. Veig un cor, amb el seu nom artístic "Elena Kudry". Sobre el cor, una frase ,"Joies Úniques" i, a baix, resa "fetes a mà, amb amor").

Quina ha sigut l'obra en què hi has dedicat més temps?

El Sant Jordi.

Per mi, és una obra molt valorada, perquè és el patró de Moscou i de Catalunya, alhora.  S'uneixen els meus dos mons i representa aniquilar el mal.

La vaig pintar i repintar moltes vegades. Vaig trigar uns 2 anys en sentir-me satisfeta i signar-la com a Kudry.

Parlem de pintors i dels teus artistes preferits?

N'hi ha molts... però de catalans, en Gaudí i en Jaume Plensa.

Jo ja els coneixia, però quan vaig arribar a Barcelona els vaig poder veure en directe. Admirar les seves obres.

Caminar per Barcelona i veure'ls al natural, no té paraules, és espectacular.

Quines són les dificultats més grans que has trobat en el camí de ser pintora?

Probablement, el més complicat, és viure del teu art.

El que vols fer i el que es ven no sempre és el mateix. O busques una feina estable, per compensar, o pintes el que és comercial.

Com a pintor, clar, et desmotiva no poder pintar el que vols expressar. Però és així i t'has d'adaptar.

Va arribar un moment en què vas dir "ja no vull pintar més"?

Si, va arribar un moment en què ja no podia expressar-me amb el pinzell, no donava més de mi.

Per això vaig començar amb les joies i, després, vaig passar a la pintura amb espàtula.

Pintar amb espàtula és diferent, m'agrada i m'inspira de nou.

Has obert una Galeria d'Art a casa... Quin és l'objectiu?

M'agradaria que fos un punt de reunió, un espai per donar classes de pintura, però també per donar a conèixer la meva obra...pintures i joies.

Ara estic molt implicada amb les joies d'argila polimèrica. M'expresso a través d'elles...

Quant fa que ets a Vilajuïga? Què et va portar fins aquí?

15 anys! Crec que ja puc dir que sóc Vilajuïguenca!

Havíem comprat una casa aquí, per la tranquil·litat, per l'aire, pel mar (que és ben a prop). És un lloc molt pacífic.  Els colors... tot és més pur. Inspira la meva obra.

A Barcelona em costaria crear, és massa estressant. Està bé per impregnar-te de cultura... però, per crear, necessito pau, silenci, ... i, a Vilajuïga, ho trobo.

Aquí, a Vilajuïga, la gent és més relaxada, més simpàtica.

Quan arribes de qualsevol ciutat, inclús Moscou, ... dius... " Buff, ja sóc a casa!"

Si Vilajuïga fos un color, o varis, quins seria?

Blau i Verd.

Blau per l'aigua de Vilajuïga, la tramuntana, l'aire, la pau, l'equilibri... És el meu color preferit!

El verd pel parc natural.. tot el que envolta Vilajuïga és verd!

Defineix la teva obra en 3 paraules...

Optimista, vivaç i pacifista. Crec que aquestes paraules representen els meus quadres.

Quin és el futur de Kudry? Quins són els teus somnis i objectius?

Estic buscant una nou camí que uneixi la pintura i la meva creativitat... que siguin obres d'art que es puguin portar.

Que l'art no es pengi a la paret de casa, sinó que es pugui portar a sobre. Per això, estic explorant el món de les joies artístiques. (està clar que les mans de l'Elena són art, pintat o modelat.)

Per acabar... La teva frase o paraula preferida, la que defineix l'artista, la persona, la dona, la mare...

Únic.

Fer un art únic, ni millor ni pitjor. Únic, especial... que no es pugui comparar a rés més. Això és el que vull, això és el que sóc.

Gràcies Elena. Una entrevista increïble! Et desitjo tota la felicitat del món, perquè de màgia no te'n falta!

Verònica Fernández Velasco

Sant Jordi, d'Elena Kudry

Galeria d'Art, d'Elena Kudry 

Reportatge de Verònica Fernádez Velasco 

Pujat pel Quim Pedret i Rovira el 11 de setembre 2018