Una mica de pais es molt

Morts de fret o morts de gana (fam)?

Dilluns 15 febrer 2010

Felip Puig te raó. Potser jo també en tinc una mica

El Felip Puig i jo hem de tenir una mica de telepatía, apart de tenir un sentiment comú soberanista. Veureu. Ahir a la matinada jo estava fent un article per la meva web -"La sucursal de CiU per alguns"- per explicar una mica que la gent vol solucions JA. Al mati vaig tenir un xarrada amb el director de un banc d’ambit nacional espaynol i un Maître de Conferénces (catedratic) de la Université Paul-Valéry de Montpelier, del que varem parlar i dir amb va fer que pensar i molt. L’Artur Mas, fa uns dies deia que ell no tenia pressa per avançar les el.lecions, jo li porto la contrària, nomes per avui. SI hi ha pressa. Els esdeveniments donen raó a les preses, hi te de haver presa, però amb control perquè molts (quasi tots) votants de CiU i també d’altres formacions n’estan farts del engany del dos ‘trispartits’ i al.lora hi ha gent que passa GANA i MISERIA amb aquest desgoverns que hi han, tan a Catalunya com a Madrid. La pressa, ara mateix, no te de passar perquè alguns del sector mes independentista, rebotats d’altres formacions, que ara estan dins de CiU, vaig-in com esbojarrats demanant a la immigració o al jovent, una fàcil sensibilitat cap l’independentisme total i mes radical. ARA la presa és prioritària. Pero es presa de gana (de menjar). Si algú treballa a la finestreta de un banc o de la caixa, sap del que parlo. Es la dura i pura realitat, al carrer s’els hi en fot un rave, ara mateix, la independència o no de Catalunya, jo soc sobiranista, entenc molt be el que es un estat federal, sobirà o independent.

Hi han moments que tenim de recordar. Es fàcil. Recordo de petit, amb el meu pare, el que era molt important i el que volia d’ell, però encara ho era molt mes el moment de demanar-li; es a dir, si volia anar a jugar amb el amics de Vallirana, per exemple, tenia de esperar que estes ben tip, millor un xic fart, amb un puret i la seva copeta de conyac ‘Fundador’, mai tenia de demanar.li res amb la panxa buida, ja que estaba de molt mal humor. Es com les dones, que demanen al seus marit un abric de pell, elles saben molt be el ‘moment sucós i delicat’ que tenen de dir.ho, se que les dones m’entenen i mols homes també. Perquè dic això? Dons ho dic per que amb la política passa mes o menys el mateix. Es bo saber quant es el moment per demanar l’opinions o el vot al poble per una consulta popular d’una sobirania total de Catalunya. Fa setmanes i ara encara mes, molts catalans amb cognoms ben catalans, parlin o no català, siguin d’aquí o nou vinguts, tenen en el mateix problema; tenen deutes, la casa es del banc o de ‘La Caixa’, no tenen feina, o un contracte de treball de misèria. O sigui passant penes econòmiques, i a sobre la dona no els fa cas, o ells a elles, ja que no estan per orgues, ja m’enteneu, ¡Hem de parlar clar punyales!,- que deia la meva avia- que era molt sàvia. Llavores no era el moment de demanar res al ciutadà, ni molt menys de que polítics del àmbit catalanista donguesin suport, encara que fos indirectament a una consulta independentista. Per a mi va ser perdre forces i empenta i crean mes ‘enemics’ a las cavernes espanyoles. Això malauradament potser ha fet perdre potser vots, que sortosament ja els recupera-m, ens resta encara temps. Un 20 % dels catalans va anar a votar, posem-ne un 25 % i votessin el que votessin, el resultat SEGUR va ser de que Si: Que SI que la majoria es va quedar a casa. Això de èxit no en te res. Que amb perdonin el Sr.Laporta (amb la seva inexperiencia politica), el Sr. Carretero i d’altres que encara no saben o no volen saber, el preu polític i econòmic, que te una independència per una nació. Repeteixo, ni llavores ni ara es el moment. Tenim d’anar per feina. Si es per fer país, fem.lo. Però siguem mes tots una mica mes Antoni Duran Lleida -home de mol de seny- o siguem una mica mes Artur Mas, home de futur. Si algu s’emprenya amb la meva opinó, ja ho sap, tindrá dos feines o potser tres. Mai se sap

Antoni Duran i Lleida, Jordi Pujol i Artur Mas

Es la meva opinió i la meva veritat. Jo també el vull l’estatut, jo també la vull la sobirania de Catalunya, però no vull renunciar a la cultura i l’amistat de l’Espanya de Lorca, de Machado, de Hernàndez i d’altres, vull que el meu fill els l’entengui i els estimi com jo, amb el seu idioma original, com l’Artur Mas i jo mateix ens encanta i llegim Victor Hugo o Charles Baudelaire, en la seva llengua francesa i podem ser bilingües, trilingües, cua-trilingües o parlar i llegir el rus si cal per llegir a Lev Nikoláyevich Tolstói, mes conegut per Лев Николаевич Толстой. Sense oblidar el català, mai ens te sobrar la cultura, ans el contrari. Hi ha gent fora de Catalunya que ens ha estimat i ens estima, sigui a Espanya, a sudamerica o a Holanda (país que ensenya el català a la Universitat i les escoles amb una proporció molt mes gran que cap altre país amb molt mes milions de habitans). A mi no amb molesten gens ni mica i em sento còmode amb ells. Malament aniria si tingues de esborrar els meus amics espanyols o d’arreu del mon de la meva agenda, potser amb quedaria sol. O no?

Però ara entenc molt be la angoixa de no poder pagar  l’hipoteca, ni la llum, ni el gas, ni el que sigui…. En Mas te de demanar recolzament als Populars menys anti-catalans, perquè el desgovern de Zapatero no apugi l’IVA el proper primer de juliol. Desprès ja veurem que passa. Després pot passar de tot, si les ajudes son puntuals o no tan puntuals, son el millor per Catalunya i passa per fer un clic d’ull al partit popular, te de ser primer per el be de Catalunya i de passada per Espanya. La dreta espanyola menys an-ticatalana, no ens te de fer por. Ells per el que s’hi jugaran, ja aniran en compte. Llavors en Zapatero ja serà passat. El meu President Pujol, tant amb uns, com amb els altres, va fer el que va creure necessari, per governar política i econòmicament Catalunya i de passada va posar drets a tots els espanyols. Jo li aplaudeixo. Si Artur Mas te de fer el mate’ix, confio en ell.

Ara el Govern Zapatero, ha decidit pujar a primers de juliol el IVA, que passaria a ésser el general del 16% al 18%, el reduït pujaria un punt de 7% a 8% i mantenir el super-reduït, el d’articles de primera necessitat, en el 4%.

Una estranya parella

Així és com el govern ‘progresista’  de Zapatero vol castigar una mica mes a la classe mitjana i la supressió de la deducció de 400 euros en l’IRPF i de una ‘tacada’ penalitzar l’estalvi. És increïble. A la miseria de cap. Per això entenc que les manifestacions de la ministra Elena Salgado li sonin a Felip Puig com un exercici de cinisme, encara que en Puig, com bon polític i diplomatic, no li hi ha posat nom i cognoms a tal disbarat. Elena Salgado, diu que per aquestes dades, agost o setembre, ja haurem sortit del túnel. Jo personalment espero i desitjo que ella mateixa i el seu president ja hagin sortit llavors de la Moncloa.

És per això que parlo de pressa econòmica, no és la presa per una Catalunya de cara a la galeria, o d’identitat amb unes senyeres mes o menys estelades. Aixó ara no toca. I si toca, ja en parlarem en un altre moment o sigui desprès de matar el cuc de la gana. Catalunya vol i te de tindre un govern fort ARA MATEIX. En Montilla ho te de veure i te de dissoldre el Parlament quant abans millor. El contrari o amargar.ho mes, es egoisme. No tenim de pensar en repeticions de ‘tripartis’, ni mens de ‘cuatripartis’ ¡Deu meu! Jo en soc molt concient que no sumaran, que es deixin la calculadora a casa. Els catalans, no som, ni fem cara de cretins. Si el govern ‘tripartit’ pren una mesura seriosa, els catalans (inclòs el conseller Maragall) li podrem agraïr a Montilla alguna cosa. Potser la millor mesura: ¡Que pleguin de una punyetera vegada! Com diu una amiga de Unió: Estem farts i li jo afegeixo: Alguns malauradament estan farts i molt farts de tenir la panxa buida i sentir el soroll dels budells.

Endavant Felip Puig ‘El Sobiranista’, com jo

Jo estic amb tu, d’altres no ho se, però tampoc m’importa massa

Quim Pedret desde Vilajuïga